Sanitat Universal: un motiu pel qual C’s no pot ser d’esquerres.

Avui Alfonso Alonso, ex-portaveu del Partit Popular al Congreso de los Diputados i actual titular de la cartera de Sanitat (Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, per a més inri) anuncia, hi ha qui malpensa i diu que per motius electoralistes, que tiraran enrere la reforma duta a terme per Ana Mato per la qual els “immigrants sense papers” perdien la targeta sanitària i només podien ser atesos al servei d’urgències, durant l’embaràs, part i post-part, menors d’edat i per qualsevol problema que repercuteixi a la salut pública. Quan dic que la tiren enrere no vull dir que recuperin la targeta sanitària, sinó que rebran un “document”, qui ho sol·liciti i dugui més d’un cert temps –encara per especificar-, amb el qual podran ser atesos als centres d’atenció primària (CAP, els ambulatoris de sempre) desencallant, així, les urgències. Més informació aquí.

L’anunciament del senyor Alonso em serveix, tot i que a priori no sembla que hi tingui relació, per a fer una petita valoració sobre Ciutadans. Per a mi tiren més a la dreta que a l’esquerra, ara us ho explico.

Deixem les coses ben clares des d’un bon principi: a la política catalana, tradicionalment, hi ha dos eixos a través dels quals es posiciones els partits polítics. Aquests dos eixos són el clàssic esquerra-dreta i el nacionalisme perifèric-nacionalisme central. Dins de la ciència política es coneixen com a clivelles.

El partit de l’Albert Rivera sempre ha jugat a la indefinició en el primer d’aquests eixos, l’esquerra-dreta, però s’ha posicionat de forma inequívoca en l’eix nacional: són espanyols, reclamen la unitat d’Espanya (aquí la resposta que donà al cafre del delegat del Govern a Andalusia) i volen eliminar la immersió lingüística. Si es fa amb respecte i no viola cap llei, qualsevol posicionament és defensable en democràcia.

Ara bé, tot i que es defineixin com a “ni de dretes ni d’esquerres”, molts som els que ens preguntem si realment són més de dretes o d’esquerres. Antonio Roldán Monés, analista sobre economia política i finances a Espanya i Portugal a Eurasia Group, analitzant tres propostes econòmiques del programa de Ciutadans comparades amb altres tres de Podemos afirmava a El País que Ciutadans era més d’esquerres que de dretes. Aquí ho teniu.

Crec que pot sonar una mica purità, i que potser sóc inclús més papista que el papa, però que algú em situí Ciutadans més a l’esquerra que a la dreta m’ofèn. No perquè tingui cap odi especial cap a aquesta formació. De fet el seu líder és un dels més preparats del panorama polític actual, dels més actius a les xarxes i dels més visibles a televisió, coses que trobo positives. Tampoc perquè busqui la puresa de l’esquerra: m’agrada pensar que sóc pragmàtic.

Per a mi, allò que per a l’Antonio fa que la formació d’en Rivera sigui d’esquerres queda invalidat totalment per algunes de les seves accions. Parlo en concret de la negativa d’aquests a derogar les reformes sanitàries dutes a terme pel PP, per tal de restaurar l’antiga Sanitat Universal, un cop la formació conservadora perdi el govern. Ciutadans s’hi oposa (aquí i aquí) i és quelcom incomprensible des d’una òptica esquerranosa.

Es paguen impostos per a que tothom, aquells que no tenen recursos inclosos, puguin accedir a una sèrie de bens que entenem com a bàsics. Excloure a algú de l’atenció sanitària per no tenir una situació legal regularitzada al país és quelcom cruel. És discriminació, sense matisos, a un col·lectiu que ja ho té més complicat que la resta, deguda a la seva situació legal. Discriminar és quelcom que no acaba d’encaixar del tot bé amb els suposats valors d’esquerres.

El motiu de Ciutadans per donar suport a aquella reforma és que qui no paga impostos no mereix els serveix bàsics. El del PP era més o menys el mateix: per a estalviar. Ara els que van dur a terme la reforma, per pragmatisme, decideixen que els “sense papers” puguin ser atesos als CAP. Els de l’Albert Rivera no sé que faran, el que em queda clar és que en temes cabdals, tots dos cauen més cap a la dreta. La diferència, els conservadors del PP no se n’amaguen. No sóc gaire partidari de la saviesa popular, però a vegades “más vale malo conocido que bueno por conocer”.