La fi del control policial
Publicat: 18 Desembre, 2021 Filed under: Seguridad | Tags: Alex S. Vitale, control policial, defund police, El tigre de paper, guerra contra les drogues, La fi del control policial, Llibre, Policia, Reforma policial Deixa un comentariL’enorme augment de la vigilància policial i de l’empresonament dels últims quaranta anys es basa en l’argument ideològic que la delinqüència i el desordre són el resultat de la manca de moral personal i que només es poden reduir mitjançant sancions punitives molt dures. Aquesta perspectiva neoconservadora conserva i reforça la privació de drets polítics, socials i econòmics de milions de persones que són controlades de ben a prop per una policia regresiva i invasiva o tancades en presons i penals
Alex S. Vital

En aquesta obra, el sociòleg i especialista en control policial nord americà Alex S. Vitale ens proposa una nova forma de concebre la seguretat que sigui més justa, menys punitiva, menys lesiva i, com a conseqüència de tot plegat, més segura per a tothom. La immensa majoria d’aspectes d’aquest estudi estan basats en els Estats Units d’Amèrica, un país que, en aquest aspecte, és bastant únic, però les anàlisis i les conclusions són perfectament aplicables a casa nostra.
El llibre consta de deu capítols on analitza per què les propostes de reforma policial actuals no tindran bons resultats, l’origen de la policia moderna -amb la seva gènesi punitivista- i vuit capítols temàtics sobre: el sistema educatiu, la salut mental, el sensellarisme, el treball sexual, la guerra contra les drogues, la guerra contre les bandes, la policia de frontera i la policia política. En aquests vuit capítols s’il·lustra la problemàtica amb casos específics dels Estats Units però, tot i així, molts d’ells ens resulten familiars, ja sigui per la gran difusió en mitjans de comunicació, ja sigui perquè ens en trobem de similars amb les nostres policies. Cada un d’aquests capítols fa un recull de models de reforma que s’han proposat o implementat a altres països per mirar de solucionar la problemàtica en qüestió però els resultats no acostumen a ser massa encoratjadors: sovint resulten més cars i no tenen un impacte significatiu. Vitale no es conforma amb les propostes de reforma policial i, en el seu lloc, proposa alternatives al control punitivista exercit per la policia. És en aquestes propostes que rau la vàlua d’aquest llibre.
A grans trets, les alternatives que planteja Vitale passen per limitar les tasques policials, destinar més recursos als sistemes educatius, sanitaris, a la millora dels barris i a millorar les condicions de vida de les classes menys afavorides (millors salaris, millors condicions de treball, millors habitatges, permetre la creació i l’activitat de sindicats, etc.). Molts d’aquests recursos haurien de sortir de les policies. És cap a els cossos policials que s’hi han destinat més recursos per reduir la criminalitat, i no només aquest augment de recursos cap als cossos (més personal, més equipament, sovint militar, etc.) no han millorat la situació sinó que, de retruc, la policia s’ha militaritzat, generant més inseguretat.
I la militarització de la policia és un dels factors clau que, segons Vitale, més contribueixen a la ineficàcia de la policia per a generar seguretat. La militarització de la policia, ja sigui mitjançant armament, equipament, vehicles o tàctiques, fa que la policia vegi a la ciutadania com una potencial amenaça. Quan la policia deixa de veure la ciutadania com a algú a qui protegir i algú a qui deure’s i, per contra, passa a percebre’l com una amenaça, estarà més disposada a exercir força per gestionar conflictes que no la requereixen. La policia militaritzada, a més, genera més desconfiança en la ciutadania i aquesta és més reticent en acudir-hi.
Per últim, és essencial que la policia sigui controlada i fiscalitzada per civils. Aquest control ha de provenir dels diferents governs, cert, però també hi ha de participar la societat civil. La fiscalització de la policia no ha de ser vista com una amenaça sinó com una mesura de confiança. La ciutadania ha de confiar en la policia i, per a fer-ho, aquesta ha de ser transparent i assumir responsabilitats.
És una molt bona notícia que puguem gaudir d’assaigs d’aquesta talla en català, tasca que s’ha d’agrair a El tigre de paper. A més, esperem que obres com la d’Alex S. Vitale ajudin a promoure el debat sobre el model policial que s’està encetant a Catalunya.