Plataforma per Catalunya
Publicat: 13 Mai, 2015 Filed under: Opinión, Política | Tags: Actualidad, Opinión, Plataforma per Catalunya, Política, PxC, Santa Coloma de Gramenet Deixa un comentariEntre partits d’esquerra i de dreta poden haver certes similituds, com per exemple el suport al petit comerç o el rebuig a certes pràctiques, com la tauromàquia. De fet, ser d’esquerra és, en part, quelcom relatiu a la realitat social i política on hom viu. L’esquerra dels Estats Units radica en el Partit Demòcrata, però si comparem aquest partit amb qualsevol altre d’esquerres europeu, com per exemple el Partit Socialista Francès (bé, potser aquells simpatitzants del Manel Valls no ho són tant, d’esquerres) o el Partit del Treball neerlandès, no ho semblen tant d’esquerres. Les diferències augmenten molt si introduïm els partits verds a la comparació.
Algunes de les característiques dels partits de dretes són, típicament, la defensa de la tradició, l’economia de mercat (o la liberalització d’aquesta) o els valors individuals. Els de l’esquerra, per contra, solen ser els del progressisme, intervenció estatal en l’economia i valors més col·lectius. Això, però, no impossibilita que hi hagi partits o moviments d’esquerres en defensa de l’individualisme, o partits de dretes que defensin una certa intervenció en l’economia. La política no és tan senzilla ni maniquea.
Però de vegades podem trobar-nos amb partits amb propostes clarament d’esquerres, però també amb d’altres que fan que, inevitablement, s’escorin cap a la (extrema) dreta. Aquest és el cas de Plataforma per Catalunya.
PxC no enganya a ningú, i si ho fa, amb molta tristor he de dir que la culpa és més de l’enganyat que de l’enganyador. Algunes de les suposades propostes d’esquerres d’aquesta agrupació podrien ser el cinquè (educació i sanitat públics, de qualitat i sense retallades), una part del sisè (la part d’adequar els sous de càrrecs polítics als de la ciutadania), o el vuitè (millora de la situació econòmica de pensionistes i gent en situació de dependència). També podrem estar d’acord en que aquests punts són gairebé de sentit comú.
Però, com veiem, fan un èmfasi important en “els de casa”, la qual cosa suposa una discriminació molt lletja. No es suposa que les redistribucions s’han de realitzar d’aquells que més tenen cap a aquells que en tenen menys o gens, per tal d’aconseguir una societat més justa i corregir, així, les desigualtats? Importa l’origen de qui ha de rebre dites redistribucions? Són menys ciutadans, tot i que treballen i paguen impostos com la resta?
La presència d’aquest partit a Catalunya, en general, em sembla greu, però en el cas de Santa Coloma, em sembla pitjor encara. Santa Coloma és una ciutat de la perifèria de Barcelona, ciutat dormitori durant el franquisme i, sobretot, receptora de tot tipus de migració. Vam passar d’unes 15.000 persones al 1950, a més de 100.000 vint anys després. Aquest creixement demogràfic va ser degut a migració provinent d’altres indrets de l’Estat, com per exemple Andalusia, Aragó, Extremadura o Galícia. Us imagineu que algú en aquella època pengés cartells com aquests?
A part del seu arxiconegut eslògan, PxC te més elements que el situen ben lluny de la centralitat. M’agradaria destacar dos elements, dues cares de la mateixa moneda: l’islamofòbia i la creu de Sant Jordi. Plataforma s’ha aliat amb el moviment neo-nazi alemany Pegida (aquí), el principal motiu del qual és frenar el que ells anomenen “islamització d’Europa”, que va resultar rellevant en les setmanes posteriors als atemptats del setmanari satíric parisenc ‘Charlie Hebdó’, i que van desinflar-se després que es descobrissin unes fotografies del seu líder disfressat de Hitler (aquí). Sant Jordi, figura religiosa i patró, d’entre altres llocs, de Catalunya, és l’element identitari . És una contraposició curiosa, doncs Sant Jordi no és un símbol exclusiu de casa nostra (és també sant patró d’Anglaterra i Geòrgia), ni és tant europeu (nasqué , si la llegenda és certa, a Nicomèdia, a l’actual Turquia), ni és un símbol tant cristià (si bé fou martiritzat pels romans per no voler renunciar a la seva fe cristiana, és també venerat com a sant per l’Islam). Que utilitzin la creu de Sant Jordi com a estilització de la ics en el seu logotip és ofensiu per a la resta de la població que es sent catalana, independentment del seu origen. Emprar un símbol que, ens agradi més o menys per ser religiós, ens representa a tots, i forma part d’una de les tradicions més maques i de les diades més populars a Catalunya, no pot sinó ofendre a tots aquells que, com jo, ens oposem frontalment a la discriminació racial, a la religiosa i a la xenofòbia.