¿Inseguridad en Santa Coloma?

policesearchstdenis151118

A finales de enero me despedí de mi querida ciudad, Santa Coloma. Querida, pese a que me queje de muchas cosas, como todos. Querida, aunque no perfecta. Estaba leyendo unos artículos para el máster que actualmente estoy cursando, centrado en la seguridad, y debido a mi tendencia a procrastinar, me adentré en Facebook. Me ha impactado ver la publicación de la alcaldesa en Facebook, en la cual responde a varios mensajes que algunos de mis conciudadanos han escrito en grupos de Facebook, quejándose de la falta de seguridad de la ciudad. También vi la semana pasada que apuñalaron a alguien enfrente de casa de un amigo. Todo esto me lleva a escribir estas breves líneas.

Lo primero que me gustaría decir es que la seguridad absoluta no existe. Podemos reducir las posibilidades de que un crimen suceda, por ejemplo con más patrullas policiales, con cámaras de seguridad o alarmas, pero esto no quiere decir que la criminalidad pueda eliminarse. Hay que tener en consideración que ciertas medidas de seguridad que la gente reclama pueden invadir nuestra privacidad (¿aceptaríais tener una cámara de seguridad grabando las 24 horas al día las puertas de vuestras casas, de modo que quién sea que esté detrás de la cámara pueda ver todos vuestros movimientos, con quién entráis o con quién salís?), pero también hay que tener en consideración que relegar la seguridad a quién pueda permitírsela, ya sea mediante contratación de seguridad privada o mediante patrullas vecinales, puede vulnerar seriamente la seguridad del conjunto de la ciudadanía. ¿Quién supervisaría dicha patrulla ciudadana? ¿Quién vigilaría que no cometieran ningún delito, falta o agresión en su función de vigilantes? ¿Qué harían si vieran a alguien cometiendo un crimen?

Lo segundo que quería comentar es la preocupación que me provoca que haya gente que pida abiertamente la expulsión de ciertos colectivos por creer que sólo ellos y en su totalidad cometen crímenes, como si el delinquir formara parte de su ADN. Una vez hayamos expulsado a todos los ‘moros’, los ‘rumanos’ y quién sea que delinca en esta ciudad que no tenga nacionalidad española, ¿qué haremos con los españoles que delincan?

Desde los atentados de París el pasado noviembre la gente está más preocupada por su seguridad a lo largo y ancho de Europa. En Francia están intentando solventar la (percepción de) falta de seguridad modificando la constitución para poder extender el ‘Estado de Emergencia’ más allá del periodo temporal anteriormente constitucional. Quienes pedís más seguridad deberíais pensar si aceptaríais que os registrara personal militar en la calle sólo porqué estáis en la calle, y por tanto, podéis ser una amenaza a cualquier otra persona. O si aceptaríais ser retenidos durante horas porqué sois sospechosos sin ninguna garantía judicial. O si quisierais que la policía pudiera entrar en vuestra casa sin una orden judicial para registrarla, no vaya a ser que estuvierais pensando en delinquir.

La sensación de seguridad es a menudo más importante que la situación objetiva, pero haríamos bien en mirar los datos en vez de exagerar hechos puntuales y pedir legislar en caliente.

Anuncios

Plataforma per Catalunya

New Doc_1

Entre partits d’esquerra i de dreta poden haver certes similituds, com per exemple el suport al petit comerç o el rebuig a certes pràctiques, com la tauromàquia. De fet, ser d’esquerra és, en part, quelcom relatiu a la realitat social i política on hom viu. L’esquerra dels Estats Units radica en el Partit Demòcrata, però si comparem aquest partit amb qualsevol altre d’esquerres europeu, com per exemple el Partit Socialista Francès (bé, potser aquells simpatitzants del Manel Valls no ho són tant, d’esquerres) o el Partit del Treball neerlandès, no ho semblen tant d’esquerres. Les diferències augmenten molt si introduïm els partits verds a la comparació.

Algunes de les característiques dels partits de dretes són, típicament, la defensa de la tradició, l’economia de mercat (o la liberalització d’aquesta) o els valors individuals. Els de l’esquerra, per contra, solen ser els del progressisme, intervenció estatal en l’economia i valors més col·lectius. Això, però, no impossibilita que hi hagi partits o moviments d’esquerres en defensa de l’individualisme, o partits de dretes que defensin una certa intervenció en l’economia. La política no és tan senzilla ni maniquea.

Però de vegades podem trobar-nos amb partits amb propostes clarament d’esquerres, però també amb d’altres que fan que, inevitablement, s’escorin cap a la (extrema) dreta. Aquest és el cas de Plataforma per Catalunya.

PxC no enganya a ningú, i si ho fa, amb molta tristor he de dir que la culpa és més de l’enganyat que de l’enganyador. Algunes de les suposades propostes d’esquerres d’aquesta agrupació podrien ser el cinquè (educació i sanitat públics, de qualitat i sense retallades), una part del sisè (la part d’adequar els sous de càrrecs polítics als de la ciutadania), o el vuitè (millora de la situació econòmica de pensionistes i gent en situació de dependència). També podrem estar d’acord en que aquests punts són gairebé de sentit comú.New Doc_2

Però, com veiem, fan un èmfasi important en “els de casa”, la qual cosa suposa una discriminació molt lletja. No es suposa que les redistribucions s’han de realitzar d’aquells que més tenen cap a aquells que en tenen menys o gens, per tal d’aconseguir una societat més justa i corregir, així, les desigualtats? Importa l’origen de qui ha de rebre dites redistribucions? Són menys ciutadans, tot i que treballen i paguen impostos com la resta?

DSC_0313

La presència d’aquest partit a Catalunya, en general, em sembla greu, però en el cas de Santa Coloma, em sembla pitjor encara. Santa Coloma és una ciutat de la perifèria de Barcelona, ciutat dormitori durant el franquisme i, sobretot, receptora de tot tipus de migració. Vam passar d’unes 15.000 persones al 1950, a més de 100.000 vint anys després. Aquest creixement demogràfic va ser degut a migració provinent d’altres indrets de l’Estat, com per exemple Andalusia, Aragó, Extremadura o Galícia. Us imagineu que algú en aquella època pengés cartells com aquests?

A part del seu arxiconegut eslògan, PxC te més elements que el situen ben lluny de la centralitat. M’agradaria destacar dos elements, dues cares de la mateixa moneda: l’islamofòbia i la creu de Sant Jordi. Plataforma s’ha aliat amb el moviment neo-nazi alemany Pegida (aquí), el principal motiu del qual és frenar el que ells anomenen “islamització d’Europa”, que va resultar rellevant en les setmanes posteriors als atemptats del setmanari satíric parisenc ‘Charlie Hebdó’, i que van desinflar-se després que es descobrissin unes fotografies del seu líder disfressat de Hitler (aquí).  Sant Jordi, figura religiosa i patró, d’entre altres llocs, de Catalunya, és l’element identitari . És una contraposició curiosa, doncs Sant Jordi no és un símbol exclusiu de casa nostra (és també sant patró d’Anglaterra i Geòrgia), ni és tant europeu (nasqué , si la llegenda és certa, a Nicomèdia, a l’actual Turquia), ni és un símbol tant cristià (si bé fou martiritzat pels romans per no voler renunciar a la seva fe cristiana, és també venerat com a sant per l’Islam). Que utilitzin la creu de Sant Jordi com a estilització de la ics en el seu logotip és ofensiu per a la resta de la població que es sent catalana, independentment del seu origen. Emprar un símbol que, ens agradi més o menys per ser religiós, ens representa a tots, i forma part d’una de les tradicions més maques i de les diades més populars a Catalunya, no pot sinó ofendre a tots aquells que, com jo, ens oposem frontalment a la discriminació racial, a la religiosa i a la xenofòbia.